Era un dia
d’abril,
un bell cant la
despertà,
melodiós cant que
sentí
veloçment es
desvetllà.
Era un valuós
matí,
que la vida
regalà,
i un sobtat
calfred sofrí,
Oh! Quan t’havia
anhelat.
Brisa matinera, dia
serè, resplendent
i clar
joiosa em
sentiria,
si et podés
abraçar.
Amatent baixà al
portal
i ja l’estava
esperant,
el seu aroma
flairà
i ella més se’n
captivà.
Tots dos agafats
de mans,
la rambla anaven
passejant,
i en veure una
parada,
una rosa l’encisà.
Joiosa flor li
comprà
i bella relació
encetà
pena féu quan es secà
més l’amor no
perdurà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada